Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
ordinari de la missa
Cristianisme
Successió dels texts invariables de la missa, per oposició al propi, que canvia cada dia o festa.
Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus
ordinari | ordinària
Cristianisme
Antic llibre orientador en la manera de celebrar la missa i l’ofici, que indicava per ordre els íncipits de cada fórmula litúrgica.
qüestió de les ordenacions anglicanes
Cristianisme
Problema suscitat, amb l’apropament de molts pastors anglicans a l’Església catòlica, entorn del moviment d'Oxford, sobre la validesa o no de les ordenacions fetes segons l’Ordinal d’Eduard VI, declarat invàlid per Pau IV (1555), i segons el qual havia estat consagrat el bisbe Matias Parker, el 1552, per tres bisbes que anteriorment havien estat deposats; d’ell arrenca la nova jerarquia anglicana.
Examinada la qüestió per una comissió, formada per tres membres de la Cúria Romana i tres prelats anglesos, Lleó XIII proclamà la invalidesa en la butlla Apostolicae curae 1896 el tema fou tornat a tractar en les converses de Malines 1921, i no hi hagué cap acord Actualment torna a ésser matèria d’estudi, però en el marc més ampli del ministeri en l’Església
ordenació
Cristianisme
Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde
.
S'ha fet normalment sempre amb la imposició de les mans sobre l’ordenand, tot invocant la gràcia de l’Esperit Sant L’Església llatina medieval posà l’accent en la traditio instrumentorum o lliurament dels objectes sagrats calze i patena El ritual romà d’ordenació de bisbes, preveres i diaques fou reformat l’any 1968
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…
toc d’oració
Cristianisme
Repic de campanes que es fa al capvespre o també al migdia, que invita els fidels a saludar la Mare de Déu (toc de l’àngelus) o a pregar pels difunts (toc d’ànimes).
oració dels fidels
Religió
Cristianisme
Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania