Resultats de la cerca

Fou prior del convent de San Esteban de Salamanca, i durant divuit anys fou professor d’estudis tomistes al Collegi de Minerva de Roma Era un bon hebraista i escripturista escriví importants obres sobre patrística i comentaris a la teologia de Tomàs d’Aquino Tractatus theologicus Salamanca 1675-1690 i Tractatus de vertutibus theologicis Roma 1669

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com a vicari de…

Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà 1602 el sector dels indis cofanes , al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums Fou assassinat en una revolta

Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà com a legat i…

Sembla que era dement Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…

Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà

Professà a Montserrat Actuà com a espia a favor de França, els anys immediats a la guerra dels Segadors envià informacions escrites en tinta simpàtica al governador francès de Foix

Monjo a Antioquia, fou nomenat després bisbe de Constantinoble 428 Deposat en el concili d’Efes 431, fou tramès novament al seu monestir, i després fou exiliat a l’Alt Egipte Es conserven fragments de les seves cartes i dels seus sermons, i el 1895 hom trobà una versió siríaca del seu Basar d’Heràclides

Personatge de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí i del canceller imperial Helisacar, potser introduí la litúrgia romana a Catalunya Intervingué en la solució de l’afer de Fèlix d'Urgell , i juntament amb Leidrat, arquebisbe de Lió, i Benet d'Aniana recorregué el comtat d’Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa També intervingué d’una faisó decisiva en l’elecció de l’abat Mercoral de Banyoles abans del 822