Resultats de la cerca

Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre

Jesuïta i home de govern de la província del Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del collegi teològic de Córdoba i de provincial Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles lule, abipon i mocovi, en terres del Chaco, Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús 1767 marxà a Ravenna, on morí

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament bisbe auxiliar de…

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu

Monjo cartoixà, residí a la cartoixa de Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835 Deixà una traducció castellana del  Blanquerna de Ramon Llull, que resta inèdita, i algun treball hagiogràfic en castellà, com la Vida de la venerable sor Eufrasia Mir inèdita, conservada en un manuscrit del 1646, una religiosa jerònima de Palma

Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat

Pescador originari de Betsaida, fou, de primer, deixeble de Joan Baptista i després fou cridat per Jesús entre els primers apòstols Segons antigues tradicions havia predicat a l’Àsia Menor, a Grècia i a Rússia i morí crucificat a Patres, Grècia Més tard sorgí la llegenda que fou crucificat amb una creu en forma d’aspa sautor , i així fou representat a partir dels segles X i XI, especialment fora d’Itàlia Per raons politicoreligioses hom li atribuí igualment la fundació de la comunitat cristiana de Bizanci És el patró d’Escòcia i de Rússia La seva festa se celebra el 30 de novembre

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari

D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de São Lourenço…