Resultats de la cerca

Estudià als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell, i fou ordenat de sacerdot el 1859 Fundà els instituts de Fills de la Sagrada Família Tremp, 1870-71 i de Filles de la Santa Casa de Natzaret Aiguafreda, 1894, dedicats a l’ensenyament, estesos a Europa i Amèrica Autor de diversos escrits religiosos i pedagògics, propagador de la devoció a la Sagrada Família, fou un dels primers inspiradors del temple gaudinià construït a Barcelona sota aquesta advocació Fou beatificat per Joan Pau II el 1984 i canonitzat el 16 de maig de 2004

Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842 Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria Fou superior de la Casa Missió de Vic 1861 i secretari general 1888-95 Publicà Catecismo de los mudos 1870 i una biografia d’Antoni Maria Claret 1882

Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest any fins al 1998, director…

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III

Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al bisbat

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou…

Resten inèdites les seves obres Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci an 1798 i El Cándido, o sea diálogos filosóficos amb el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà constitucions al capítol…