Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
pica baptismal
Pica baptismal conservada a l’església de Sant Joan les Fonts
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Pica destinada a fer-hi els bateigs.
Substitució de l’antiga piscina baptismal, a l’interior del baptisteri, fou introduïda amb la supressió del baptisme per immersió Gairebé sempre circular o poligonal, dins una capella prop de l’entrada, anomenada també baptisteri , recollint així la tradició de situar el baptisteri abans de l’església, com a signe de la doctrina referent a la pertinença al cos místic a través del sagrament del baptisme
persona divina
Cristianisme
En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta, a la creació i, més particularment, a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina per tal com és aquesta, en ella mateixa, la que es revela i es lliura en l’economia de la salvació.
Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare ,…
persona divina
Cristianisme
En la cristologia, únic subjecte de la doble natura humanodivina del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat (l'Encarnació).
L’analogia de l’ús cristològic del concepte de persona i, consegüentment, del de natura és palesa pel fet que la negació d’una persona humana en Jesús no significa que aquest no sigui autènticament home amb consciència i voluntat humanes, irreductibles a la consciència i voluntat divines del Verb, sinó tan sols que la seva pèrsonalitat no resta incomunicable, ens és assumida en la persona del Fill de Déu
perseverança final
Cristianisme
Constància en la virtut i en el manteniment de la gràcia fins a la mort.
perfeccionisme
Cristianisme
Creença d’haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat, professada per diverses sectes cristianes (metodisme).
perfecció cristiana
Cristianisme
Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte.
La dedicació exclusiva a aquesta pràctica i la renúncia a tota altra cosa caracteritzada per la pràctica dels consells de perfecció o consells evangèlics determina l’anomenat estat de perfecció o perfecció evangèlica orde religiós
peresa
Cristianisme
Segons el catecisme, setè i darrer dels pecats capitals, oposat a la diligència.
perdonança
Cristianisme
Visita i exercicis piadosos fets en llocs sagrats per guanyar indulgències.