Resultats de la cerca

Sacerdot catòlic fins el 1518, predicador luterà més tard, criticà la intransigència d’uns i altres Escriptor popular i crític social, és autor de Geschichtsbibel ‘Bíblia històrica’, 1531, Paradoxa 1534, Weltbuch ‘Llibre del món’, 1534 i Kriegsbüchlein des Friedens ‘Llibre militar de la pau’, 1539 La ironia i el pessimisme són els trets fonamentals de la seva imatge del món Amb Luter, és considerat el màxim estilista alemany del seu segle

Fou rector de la Universitat de Saragossa 1648 Fou bisbe de Barbastre 1656, Terol 1673 i Tarassona 1673-82 És autor de l’obra De officio Cancellarii Regnorum Coronae Aragonum Lió, 1667

Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina Professà en l’orde jerònim l’any 1757 Autor del pla de l’església de Burjassot, del claustre de Sant Miquel dels Reis a València 1763, de la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest Traduí i adaptà del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot en…

Franciscà conventual 1428, es retirà a la vida eremítica 1429-35, on se li ajuntaren uns quants deixebles, dels quals sorgí 1493 l’orde dels mínims La seva espiritualitat, franciscana, accentua l’aspecte de la mortificació Fou canonitzat el 1519 La seva festa se celebra el 2 d'abril 

Treballà en diversos indrets veneçolans Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones 1738

Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis 1917 i unes altres obres sobre temes psicologicomorals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…

Es casà a 12 anys amb Lorenzo dei Ponziani, del qual tingué tres fills Gràcies als béns del marit, es pogué donar a una gran activitat caritativa Per ajudar els hospitals fundà 1425 la congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nuova, dites, més tard, de Tor de'Specchi Vídua, es féu religiosa i esdevingué superiora general de la congregació Fou canonitzada el 1608 La seva festa se celebra el 9 de març

Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les seves…