Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Josse Clichthove
Cristianisme
Teòleg flamenc.
Professor i bibliotecari de la Sorbona Collaborà amb Lefèvre d’Étaples en l’edició dels Proverbia París 1516 de Ramon Llull Reedità 1521 la Determinatio de la Sorbona contra Luter, i entre el 1524 i el 1533 publicà diversos tractats contra la Reforma Una obra seva, Introductiones in terminos , fou publicada a Mallorca el 1541
Clet
Cristianisme
Papa (76-88).
Conegut també amb el nom d' Anaclet , fou el segon successor de sant Pere a la seu romana La seva festa se celebra el 26 d’abril
Josep Francesc Clavera
Cristianisme
Jesuïta i cirurgià.
Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet
Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano
© Fototeca.cat
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració a la societat colonial,…
Claudi de Torí
Cristianisme
Bisbe de Torí (817? — 827?), probablement originari de la Marca Hispànica.
Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el seu Liber de…
Claudià Mamert
Filosofia
Cristianisme
Monjo i filòsof.
Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga
Claudi
Cristianisme
Arquebisbe de Besançon.
Dels nou sants d’aquest nom registrats pel martirologi romà, és l’únic no llegendari Fou també abat del monestir de Condat La seva festa se celebra el 6 de juny
Pere de Clasquerí
Cristianisme
Bisbe d’Osca (1351-57), arquebisbe de Tarragona (1357-80) i canceller de la corona catalanoaragonesa.
Doctorat en ambdós drets, fou canonge de Barcelona Essent arquebisbe de Tarragona celebrà tres concilis provincials 1354, 1368, 1369 Nomenà examinadors de les obres de Ramon Llull 1372, posades en entredit per l’inquisidor Nicolau Eimeric El 1375 rebé el títol de patriarca d’Antioquia Fou partidari del papa d’Avinyó Climent VII Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Filosofia
Liturgista, biblista i traductor.
Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…
,
Pau Clascar
Literatura
Cristianisme
Escriptor, religiós i historiador.
Exercí de sacerdot a Lima Perú i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios 1616, de Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627, i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà