Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Silvestre Casadevall
Gramàtica
Cristianisme
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII
,
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta Bibliografia Riquer…
,
Jerónimo de Sousa
Genealogia
Cristianisme
Franciscà portuguès especialitzat en genealogia.
Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz
Hermies Sozòmenos
Cristianisme
Historiador eclesiàstic bizantí.
Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates
Josip Juraj Strossmayer
Josip Juraj Strossmayer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic croat.
Sacerdot catòlic 1838 i bisbe de Ðakovo 1849, promotor de la renaixença croata, fundà l’acadèmia iugoslava de les ciències i les arts i la Universitat de Zagreb Patrocinà l’uniatisme uniat entre els ortodoxos i féu amistat amb els catolicitzants de Macedònia i Rússia Al concili I del Vaticà 1869-70 s’oposà a la infallibilitat pontifícia Defensor dels croats dins l’imperi austrohongarès, s’oposà a Bismarck en l’afer del Kulturkampf i preparà el concordat entre Rússia i la Santa Seu 1905
Teodoric
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (904-937).
Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat d’Osona l’…
Teresa de Jesús
Fragment autògraf de la introducció a l'autobiografia de Teresa de Jesús
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.
Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De resurrectione carnis,…
Johann Tetzel
Cristianisme
Predicador alemany.
Dominicà 1490 i prior de Glogau, predicà a les regions de Magdeburg i Halberstadt la indulgència destinada a la construcció de Sant Pere del Vaticà 1516 La superstició popular que fomentà provocà la reacció de les 95 tesis de Martí Luter 1517, a les quals replicà amb 122 contratesis