Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Juan Cebrián
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí (1632-35), de Terol (1635-44) i arquebisbe de Saragossa (1644-62).
Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España
Francesc Antoni Cebrià i Valdés
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1797-1815) i cardenal.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII
Cebrià
Literatura
Cristianisme
Poeta, arxiprest de Còrdova.
Cap al 890 dedicà als comtes de Barcelona Guifré I i Ginedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaven la tramesa d’un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d’or, regal d’algun personatge important
Cebrià
Cristianisme
Bisbe de Cartago (249-258).
El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…
Pierre Cauchon
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Rector de la Universitat de París 1403, conseller del duc de Borgonya 1414 i d’Enric VI d’Anglaterra 1422, bisbe de Beauvais 1420 i de Lisieux 1432-42 L’avanç de Joana d’Arc el 1429 el forçà a refugiar-se a Rouen, on, quan aquella fou feta presonera, presidí el tribunal que la condemnà a mort 1430
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que reflecteixen la…
Caterina de Gènova
Literatura italiana
Cristianisme
Nom amb què és coneguda l’escriptora mística italiana Caterina Fieschi.
Es casà amb Giuliano Adorno A partir del 1473 es consagrà a la beneficència Escriví un Trattato del Purgatorio i un Dialogo entre l’ànima i el cos La seva festa se celebra el 15 de setembre
Caterina d’Alexandria
Cristianisme
Donzella cristiana que, segons una tradició tardana (segle IX), morí màrtir a Alexandria durant la persecució de Maxenci (307).
De família noble i molt instruïda, desféu els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, i el seu cos fou traslladat per àngels al mont Sinaí el monestir que hi fou bastit al segle VI, en formar-se la llegenda, en prengué el nom Fou una de les santes més populars de l’edat mitjana és patrona dels filòsofs La seva festa se celebra el 25 de novembre
Bartomeu Catany
Cristianisme
Eclesiàstic.
Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…