Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
nona
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
nicolaïta
Cristianisme
Membre d’una secta religiosa la doctrina de la qual és coneguda com a nicolaisme
.
nicolaisme
Cristianisme
A l’edat mitjana, durant la reforma gregoriana, incontinència de la clerecia i doctrina contrària al celibat eclesiàstic.
nestorià | nestoriana
Cristianisme
Dit de la forma de l’escriptura siríaca, molt semblant a l’estranghelo, emprada per l’església siríaca oriental.
neoescolàstica
Filosofia
Cristianisme
Corrent filosòfic que al segle XIX comportà un retorn als grans clàssics medievals, sobretot Tomàs d’Aquino, per poder polemitzar més convincentment amb els nous moviments filosòfics.
Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…
naveta
Naveta
Cristianisme
Vas en forma de nau on hom guarda l’encens en les cerimònies del culte.
natura divina
Cristianisme
En contraposició a persona divina, l’ésser u i únic del Déu trinitari.
doctrina de les dues natures
Cristianisme
Doctrina cristològica, oposada al monofisisme, segons la qual en l’única persona del Crist subsisteixen íntegres la natura divina, pròpia del Fill de Déu, i la natura humana.
Fou proclamada pel concili de Calcedònia 451
natura pura
Cristianisme
Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència