Resultats de la cerca

Doctor en dret, fou vicecanceller per la Campània Nomenat cardenal, fou tramès al concili de Trento per corregir el Corpus Iuris Canonici Elegit papa, maldà per aplicar l’esperit de la Contrareforma i els decrets tridentins És famosa la seva reforma del calendari, per la qual fou instituït l’anomenat calendari gregorià Ajudà Felip II de Castella contra els hugonots i fomentà l’oposició catòlica a la reina Elisabet I d’Anglaterra

Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat

Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista

Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de Penyafort i el…

Cardenal i legat en diversos països 1155-78, arribà a canceller de Roma, on imposà un cursus especial d’escriptura dit stilus gregorianus Morí 57 dies després d’haver estat elegit papa

Legat de Pasqual II, es prestà a coronar emperador Enric V 1117, el qual fou excomunicat pel papa Mort Pasqual II, l’emperador el féu elegir papa enfront de Gelasi II, elegit pel conclave Abandonat per l’emperador, fou derrotat a Sutri pel nou papa Calixt II i fou fet presoner

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Féu renunciar Benet IX i es féu elegir papa Això desplagué a l’emperador Enric III, el qual el deposà i el desterrà a Colònia, on el seguí el seu diaca Hildebrand, futur Gregori VII

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió