Resultats de la cerca

Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…

La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999 i Josep…

Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…