Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
benedicció de la cendra
Cristianisme
Benedicció que el sacerdot fa el dimecres de Cendra, abans d’imposar-la als fidels com a símbol de penitència.
absolta
Cristianisme
Conjunt de responsori, versets i oracions que hom canta o diu per als difunts després de la missa de funeral.
Deriva del començament d’una de les oracions, Absolve , en la qual hom prega a Déu que absolgui llurs ànimes de qualsevol pecat
ecumènic | ecumènica
Cristianisme
Que fa referència a les relacions o a la unitat de dues o més Esglésies o als cristians de confessions diverses.
abadia secular
Cristianisme
Abadia lliurada per l’autoritat civil, sobretot als s. VIII-X, a un clergue o laic que en fruïa les rendes.
porrecció
Cristianisme
Cerimònia consistent a presentar i a fer tocar als ordenands els instruments característics de llur ministeri: el leccionari, el calze, etc.
viàtic
Cristianisme
Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge.
col·lació
Cristianisme
En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià
estilita
Cristianisme
Als primers segles del cristianisme, especialment a l’Orient, anacoreta que per motius ascètics habitava al cim d’una àmplia columna.
El més cèlebre fou sant Simeó Estilita
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de la teologia…