Resultats de la cerca

Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad

Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…

Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència al Paradís,…

En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de mitjan s XII

Rebé l’aprovació de Roma el 1898, la dels seus estatuts l’any 1935 i l’erecció en institut el 1952 Fomentà inicialment les vocacions sacerdotals en els collegis de Sant Josep, com el de Tortosa, València i Oriola i sobretot en el Collegi Espanyol de Sant Josep de Roma, fundat per Domingo el 1892 Aviat s’estengué per tota la península Ibèrica i el 1920 passà a l’Amèrica Llatina La moderna crisi dels seminaris ha limitat el seu camp d’acció, però l’han estès a parròquies, collegis universitaris i de segon ensenyament i a altres modalitats d’apostolat

L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després a la clerecia…

El nombre de nocturns oscilla entre dos i tres, segons els dies i segons el breviari romà o el monàstic Els dos primers nocturns corresponen a antigues divisions de la pregària nocturna, mentre que el tercer sembla correspondre a un ofici de vetlla de matinada

El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’ha deixat els…