Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les…
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de…
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set…
Jacques Baulot
Història
Cristianisme
Frare franciscà francès, més conegut pel nom de frère Jacques
.
Assolí una gran anomenada popular practicant la guarició de la litiasi vesical mal de pedra Introduí una tècnica d’extracció lateral dels càlculs dita operació frére Jacques
Agustí
Representació de sant Agustí en una miniatura medieval
© Corel Professional Photos
Cristianisme
El més important pare de l’Església llatina.
De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l' Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…
Bernat Batle i Amengual
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense
,
rogativa
Cristianisme
Súplica pública de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.
Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal
Miquel de Monserrate
Filosofia
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor i filòsof eclèctic judeoprotestant.
Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran ressonància la…
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de…