Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
cambril
Art
Cristianisme
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del…
camarlenc
Cristianisme
Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa
Fabrizio Ruffo di Bagnara
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític italià.
Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia
Urbà V
Cristianisme
Nom adoptat per l’antic monjo benedictí i abat de Sant Víctor de Marsella Guilhèm de Grimoard en ésser elegit papa (1362-70).
Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella
Friedrich von Schwarzenberg
Cristianisme
Eclesiàstic austríac, germà de Felix von Schwarzenberg.
Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal
Sebastià Puig i Puig
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920
Bernadette Devlin
Cristianisme
Política
Política i dirigent catòlica irlandesa.
Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions…
reverend | reverenda
Cristianisme
Tractament honorífic donat als eclesiàstics (reverend pare, reverenda mare), a les comunitats religioses (reverenda comunitat) i a algunes institucions eclesiàstiques (reverenda Cambra Apostòlica).
Segons el grau de prelatura hom utilitza una forma superlativa molt reverend o bé reverendíssim
Josep Meseguer i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz 1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari 1893 El…
Martín García Puyazuelo
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg, bisbe de Barcelona (1512-21).
Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou…