Resultats de la cerca

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castellód’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet…

Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia…

Professà al convent de Girona el 1793 Passà al collegi de missions de San Fernando de Mèxic i, el 1803, fou destinat a la missió de San José, a l’Alta Califòrnia El 1817 acompanyà el capità Luis Arguello en una expedició pels rius Sacramento i San Joaquín, per tal de fundar noves missions deixà escrit un diari de l’expedició Fou comissari prefecte de la missió de San Fernando de Califòrnia 1838-46 Excellí pels seus coneixements musicals, i entre les seves composicions hi ha una Misa de Cataluña

Feu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Girona i a Madrid Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat Maresme, anà a Xile, on feu el seu treball pastoral a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa Treballà també a l’hospital de la ciutat de San Antonio i al de Sant Joan de Déu de Santiago de Xile Compromès amb els més pobres, tingué molta activitat en el moviment obrer cristià Fou delegat sindical i consiliari del moviment obrer d’Acció Catòlica Visqué el triomf i la caiguda del president xilè Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de…

Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I…

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castellód’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres…

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castellód’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses

Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castellód’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis Es doctorà a Tolosa Llenguadoc Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes És patró dels tintorers