Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Felip Caimaris i Gacias
Literatura
Cristianisme
Escriptor, canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici.
Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén Perseguit per reialista, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal , de Miñano És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca
Marc Martí i Totxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella El considerable èxit de l’empresa li valgué la dignitat de paborde, que exercí des del 1567
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del s V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia a…
Antoni Vila i Camps
Cristianisme
Bisbe.
Doctor en teologia Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres/> Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí Publicà El noble bien educado 1776 i El vasallo instruido en las primeras obligaciones 1792, i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico
Sebastià Taltavull i Anglada

Sebastià Taltavull i Anglada
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Cursà estudis d’humanitats, filosofia i teologia al seminari diocesà de Menorca Fou ordenat de sacerdot l’any 1972 a la catedral de Menorca i es llicencià en teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya Es dedicà a la formació de joves i a la catequesi i exercí diversos càrrecs en la cúria menorquina Entre els anys 1988 i 2005, treballà en els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu Des de l’any 2002 és membre del consell assessor de la subcomissió de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, i fou director 2005-09 i president des del 2011 del secretariat de la Comissió…
Joan Arguimbau
Cristianisme
Frare franciscà.
Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691 Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa 1692, amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita
Rafael Oller
Cristianisme
Jesuïta.
Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita 1604, reeditada el 1621 i el 1671 Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones
Joan Gallifa
Cristianisme
Sacerdot.
Ingressà a l’orde dels teatins Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona formà part del complot antifrancès dit de l’Ascensió 11 i 12 de maig de 1809 Fracassat aquest i descoberts els conspiradors, fou executat amb ells a la Ciutadella de Barcelona
caracciolo
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars menors fundat (1588) per Francesco i Fabrizio Caracciolo i Giovanni Agostino Adorno.
A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç
Baltasar Calbo
Cristianisme
Eclesiàstic; canonge de San Isidro de Madrid, el 1806 fou bandejat de la cort.
Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a…