Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Nikolaus von Amsdorf
Cristianisme
Teòleg alemany.
Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels imperials Fou…
Poliander
Cristianisme
Nom humanístic que adoptà Johann Gramann, reformador luterà a Prússia.
Rector de la Thomas-Schule a Leipzig i secretari de LGegner Eck, intervingué en la disputa amb Luter 1519, que el guanyà a la causa de la Reforma, la qual difongué a Prússia Predicador i exegeta, és també autor d’himnes sagrats
Johannes Eck
Cristianisme
Nom amb què fou conegut Johannes Maier, teòleg alemany.
El 1519 sostingué a Leipzig una famosa disputa pública amb Luter Anà a Roma, on influí en la condemna papal d’aquest Exsurge Domine, 1520 Intervingué en la dieta d’Augsburg i en la redacció de la resposta a la Confessió d'Augsburg
Casimir
Cristianisme
Príncep de Polònia.
Fill de Casimir IV de Polònia i d’Elisabet d’Habsburg Disputà, sense èxit, a Maties Corví la corona d’Hongria Canonitzat per l’Església Catòlica És patró de Polònia i de Lituània La seva festa se celebra el 4 de març
Louis-Antoine de Noailles
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París
Ferrer
Cristianisme
Dominicà, el 1252 era prior del convent de Carcassona, i entre el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d’Aquino, de qui rebé una marcada influència.
Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà
Alfred Gunter
Cristianisme
Minorista franciscà bretó, frare del convent de Kemper (Bretanya).
Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325
Pau Cristià
Cristianisme
Polemista d’origen jueu que, convertit al cristianisme amb els seus fills, prengué l’hàbit dominicà.
Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267
Sixt IV
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Della Rovere en ésser elegit papa (1471-84).
Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482
Andreu Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1416-20, 1431-33) i de Girona (1420-1431).
D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist