Resultats de la cerca

Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama de l’Església…

El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchthon i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum  786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York

De família basca, l’any 1956 ingressà a la Companyia de Jesús Després d’una estada al Salvador, estudià enginyeria a la Universitat de Saint Louis, als Estats Units, i teologia a Frankfurt Ha escrit nombrosos llibres, entre els quals cal destacar Resurrección de la verdadera Iglesia Los pobres, lugar teológico de la eclesiología 1984, Compañeros de Jesús El asesinato-martirio de los jesuitas salvadoreños 1989 i Qué queda de la teología de la liberación 1997 La Congregació per a la Doctrina de la Fe li cridà l’atenció per algunes de les seves proposicions, considerades inadequades…

Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt…

Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon…

Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà…

Ordenat de sacerdot 1540, ocupà càrrecs a la cúria de Saint Andrews sembla que el 1546 passà ja a la Reforma, i l’any següent restà implicat en l’assassinat de l’arquebisbe Beaton i fou condemnat a galeres Retornà, per indult, a Anglaterra, on fou capellà d’Eduard VI, el qual li oferí la seu episcopal de Rochester, que ell refusà collaborà en la redacció del Prayer Book, on donà una orientació calvinista a la doctrina sobre l’eucaristia, i en la redacció dels 32 articles anglicans 1553 En iniciar-se el regnat de Maria Tudor fugí a Ginebra i, per petició de Calví, passà després a ocupar-se del…