Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Antoni Garí i Siumell
Historiografia
Cristianisme
Historiador i frare mercedari.
Fou cronista 1862 i procurador general del seu orde a Espanya 1869 Publicà Nuevo viaje a Jerusalén 1846, Historia de la villa de Villanueva y Geltrú 1869, Historia de las Redenciones 1873 i Biblioteca mercedaria 1875
Romuald
Cristianisme
Monjo.
Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent…
Ignasi Corrons
Cristianisme
Literatura catalana
Monjo de Montserrat i poeta.
Fou monjo de Montserrat des del 1826, però durant l’exclaustració es refugià a Montecassino 1836-41 Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols 1841, on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat És autor del poema Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa 1868 Es tracta d’un extens poema en codolada, fora d’uns pocs passatges autònoms en altres metres, escrit amb l’objectiu prou corrent de proporcionar a la literatura catalana un poema heroic que complís els requisits clàssics de tractar d’un tema «fundat en la història i…
,
Josep M. Tous i Farell

Josep M. Tous i Farell
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913 El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot Aquest collegi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc Al llarg dels dos anys…
Salvador Riba i Soler

Salvador Riba i Soler
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…
bisbat d’Elna

Mapa de la diòcesi d’Elna
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Antic bisbat sufragani de Narbona.
Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…