Resultats de la cerca

Anà a la península Ibèrica acompanyant el monjo Bernat , futur arquebisbe de Toledo Elegit bisbe d’Osma 1109, succeí Bernat a la seu toledana 1125, on organitzà una escola de traductors que féu accessibles l’astronomia, la física i les matemàtiques dels àrabs

Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947

De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914 Collaborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni MAlcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera…

De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún 1080-85 Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat 1085 El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans Home polític, conquerí Alcalá de Henares Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller La seva obra d’organització…

Ajudà la reforma de Cluny cluniacenc , defensà l’autoritat papal i ensems la llibertat dels monestirs Morí en intentar d’apaivagar una revolta ocasionada per la reforma del convent de La Reula La seva correspondència és una valuosa font per a l’estudi de les relacions entre França i el papat durant el regnat de Robert el Piadós

Assistí als concilis de Tarragona 516 i de Girona 517 Pel fet de trobar-se Cotlliure Caucoliberi al costat d’Elna, al límit de la Tarraconense, féu suposar erròniament que havia estat bisbe d’Elna o de Cotlliure i nascut a Tarragona Ha estat confós, a més, amb el bisbe Orienci d’Auish Gascunya mort vers el 445, poeta i ambaixador de Teodoric

Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall, nomenat bisbe pel metropolità…

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir,…

Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als…

Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la monarquia absoluta de dret diví…