Resultats de la cerca

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb…

Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…

Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas 1744-52, La verdad acrisolada Disertación apologética teológica místico-dogmática 1753 i diverses cartes…

Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable

Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué…

Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els germans Maians,…

El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…

Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis d’Oriola, Ontinyent i València Publicà comentaris a obres de fra Luis de León 1769, 1765 i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1926 Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia Madrid i a les biblioteques Universitària i Municipal de València Hom li ha atribuït la Rondalla de…