Resultats de la cerca

Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…

Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939 Es doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma Professor de dret canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica, canonge de Barcelona 1954 i bisbe auxiliar de Barcelona 1955 El 1964, elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona 1971, on succeí el controvertit prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de l’arxidiòcesi El 1973 fou ordenat cardenal Publicà, entre d’altres obres, El voto de castidad…

Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat de l’…

És una talla policromada de fusta de noguera, de 56 cm d’alçada, que representa Maria com a Mare de Déu en majestat i com a tron de saviesa Presenta algunes característiques poc freqüents en les imatges romàniques, com ara els cabells i les orelles al descobert, o la mà esquerra a l’espatlla de l’infant, sostingut amb la mà dreta L’any 2000 fou restaurada en profunditat Datada entre el final del segle XI i el principi del XIII, com totes les marededeus trobades, probablement fou amagada per tal que la seva descoberta fos considerada el llegat d’un sant o un miracle Segons la tradició…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…