Resultats de la cerca

Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…

Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia Calasancia i…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…