Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Robert Browne
Cristianisme
Reformador religiós anglès, de l’Església anglicana, fundador d’una congregació o un grup independent no conformista (brownistes), del qual sorgí el congregacionalisme.
Escriví A book which sheweth the life and manner of all true christians ‘Llibre que mostra la vida i les maneres de tots els veritables cristians’, Middleburg 1582
Robert Barclay
Cristianisme
Teòleg escocès.
Estudiant a París, s’adherí als quàquers 1667, dels quals fou el teòleg i l’apologista més notable, com ho demostren el Catechism and Confession of Faith 1673 i la Theologiae vere christianae apologia 1676 Visqué a Holanda i a Alemanya, d’on passà a Amèrica essent governador de Nova Jersey de l’Est 1683 dictà una constitució basada en els principis doctrinals quàquers
Robert de Molesmes
Cristianisme
Fundador del Cister.
Prior de diversos monestirs benedictins, fundà el de Molesmes 1075, d’on eixí la reforma del Cister cistercenc Primer abat del Cister 1908, tornà a Molesmes 1099 a petició d’Urbà II Fou canonitzat per Honori III el 1222 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Robert de Sorbon
Cristianisme
Teòleg francès.
Canonge de Cambrai, fou nomenat, per influència del comte d’Artois, capellà de Lluís IX Canonge de París i canceller de la universitat, fundà el collegi de teologia 1257, anomenat després la Sorbona
Robert Alexander Kennedy Runcie
Robert Alexander Kennedy Runcie
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Estudià a Oxford i a Cambridge Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge Bisbe de Saint Albans 1970 Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de FD Coggan Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal formà part d’una comissió anglicanoortodoxa, protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans anglicanisme
Joan Baptista Peres i Robert
Cristianisme
Historiador eclesiàstic.
Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia Publicà uns…
Roberto Bellarmino
Cristianisme
Jesuïta, cardenal i teòleg italià, conegut als Països Catalans com a sant Robert Bel·larmí.
Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i Campanella D’entre…
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Robert de Ginebra en ésser elegit papa d’Avinyó (1378-94), considerat antipapa.
A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament…
Lleó XIV
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit papa el 8 de maig de 2025.
Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982 Obtingué la llicenciatura 1984 i el doctorat 1987 en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma El 1985 s’incorporà a la missió agustiniana al Perú i exercí com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas fins el 1986 El 1987 retornà als Estats Units, i fins al 1988 fou pastor de vocacions i director de missions per a la província agustina de Chicago Després tornà al Perú i dirigí…
Alberic
Cristianisme
Monjo, cofundador de l’orde del Cister juntament amb Robert de Molesme i Esteve Harding.
A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener