Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Arnau Estanyol
Literatura
Cristianisme
Religiós carmelità.
Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes
premoció
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, concurs diví previ a l’acció lliure de l’home i determinant d’ella.
També coneguda com a promoció física , el seu caràcter previ i determinant l’afirmació del qual pel tomisme és tanmateix acompanyada també sempre de l’afirmació que la premoció no anulla la llibertat humana suscità la reacció molinista i suarista del segle XVI, en virtut de la qual hom establí —en relació amb la doctrina de la ciència mitjana presciència— un concurs simultani en comptes de la dita premoció física
confirmació
Cristianisme
Sagrament que completa l’acció del baptisme, amb el qual, i amb la comunió eucarística, forma la iniciació cristiana.
La seva significació i eficàcia se centra en el do de l’Esperit Sant per confirmar el creient en la fe del baptisme i amb vista a la missió que, com a membre de l’Església, té en el món En l’Església primitiva —i és encara la pràctica de les Esglésies Orientals— formava una sola celebració amb el baptisme A Occident, la seva administració ha estat retardada a una edat més madura del creient N'és ministre ordinari el bisbe actualment, però, aquesta facultat ha estat ampliada, en determinats casos, als arxiprestes i a d’altres sacerdots A Orient, per tal de no restar separada del baptisme, la…
lucernari
Cristianisme
Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
D’origen jueu, fou adoptat per la litúrgia cristiana, d’on derivà l’ofici de vespres Un cas particular que ha perdurat és el ritu de l’encesa del ciri a la vetlla pasqual
eucaristia
Cristianisme
Representació ritual del sopar de comiat que, segons el Nou Testament, Jesús celebrà amb els deixebles abans d’ésser lliurat a la mort.
Totes les Esglésies cristianes la consideren el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques diverses Derivat del grec εψχαριστία, el mot eucaristia significa ‘acció de gràcies’, i de bon principi es referí a la pregària de benedicció després fou aplicat a tot el conjunt de la celebració, i finalment designà també els elements materials del pa i del vi, sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística Hom troba l’origen de la celebració eucarística en un sopar ritual, celebrat per Jesús i els deixebles no és segur que fos el típic de la celebració de la Pasqua…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…
Evangeli
Representació dels quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: Marc amb el lleó, Joan amb l’àliga, Lluc amb el brau i Mateu amb l’home
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels quatre primers llibres del Nou Testament on és contingut el missatge cristià.
Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en la…
Josep Sanchis i Sivera

Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Art
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…
, ,
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…