Resultats de la cerca

Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party  DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al…

Estudià a Oxford i a Cambridge Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge Bisbe de Saint Albans 1970 Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de FD Coggan Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal formà part d’una comissió anglicanoortodoxa, protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans anglicanisme

Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs És autor…

A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona catalanoaragonesa La…

Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…

El nom prové de la lectura pública d’un capítol de la Bíblia o bé de la regla pròpia, constitucions o costums de la casa en una sala anomenada, per això, capitular

El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe en la…

Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…

Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme i eucaristia…

Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos