Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
rosari

El papa Francesc resant el rosari
Cristianisme
Pràctica devocional originada al segle XII i escampada pels cistercencs, que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms; per això s’anomenà també el saltiri de Maria.
Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així els diumenges,…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filosofia
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
, ,