Resultats de la cerca

Creat el 1965 pel concili II del Vaticà, s’aplega en assemblea general per a afers d’interès universal, extraordinària per a afers urgents i especial per a afers de regions determinades Fins el 2019 ha celebrat quinze assemblees generals, onze d’especials i tres d’extraordinàries Fou molt significatiu el sínode extraordinari del 1985, convocat per a celebrar el vintè aniversari del concili II del Vaticà L’any 2021 el papa Francesc nomenà subsecretària del sínode episcopal amb dret a vot la religiosa francesa Natalie Becquart, la primera dona a incorporar…

Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De…

Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories…

Sacerdot romà, tingué fama d’afavorir Pelagi, fet que li valgué rebre una carta de sant Agustí sobre la gràcia prevenient i el lliure albir Ja papa, restà neutral en els afers del pelagianisme i el semipelagianisme i es mostrà conciliador amb els nestorians La seva festa se celebra el 28 de març

La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp polític…

Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010

La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament

Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona