Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Josep Roset i Badí
Cristianisme
Canonge de Tortosa.
Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona
Aspàreg de la Barca
Cristianisme
Bisbe de Pamplona (1212) i arquebisbe de Tarragona (1215).
Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de…
Josep Maria Torrent i Lloveras

Josep Maria Torrent i Llovera
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà agost del 1936 tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent Enmig d’una terrible persecució que costava tantes víctimes cruentes, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb collaboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc…
luteranisme
Cristianisme
Conjunt doctrinal i moviment cristià que té l’origen en Martí Luter.
Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme i eucaristia…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,