Resultats de la cerca

El 1944 fou ordenat de sacerdot i s’especialitzà en temes de missionologia S'establí al Perú membre de l’Opus Dei, el 1957 fou destinat a la prelatura d’aquesta organització nullius de Yauyos Perú Posteriorment, fou nomenat vicari general El 1968 fou consagrat bisbe, i després fou destinat com a bisbe a Abancay Apurimac, Perú, a la zona andina, càrrec que exercí fins el 1992 Hi promogué tasques educatives, assistencials i sanitàries i treballà especialment en la catequesi dels nadius Publicà diversos llibres de formació religiosa, alguns dels quals en quítxua, tasca que desenvolupà amb el…

Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els…

Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià,…

Fundà 1643 la Societat dels Amics quàquers La seva doctrina sostenia el valor de la illuminació interior i el principi de la tolerància i s’oposava a les injustícies socials Bé que fou perseguit i empresonat, en morir tenia uns 50 000 seguidors

Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País

Es doctorà en teologia a València Dirigí el Collegi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor d’una Carta en que se explican las causas naturales del terremoto de 1° de noviembre de 1755 1756 i de traduccions del francès Emprà el cognom de Morico

Vicari a Foios l’Horta, per instigació de l’arquebisbe de València FFabián y Fuero, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, escriví 1781 en defensa del nou mètode de filar seda Disertación descriptiva de la hilaza de seda según el antiguo modo de hilar y el nuevo llamado de Vaucanson 1783

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

Exiliat a Barcelona per liberal, durant el Trienni Constitucional fou un dels caps del grup exaltat barceloní Presidí la Societat Patriòtica Barcelonesa de Bons Amics i fou detingut arran del complot republicà de Bessières juliol del 1821 Fou alliberat per manca de proves S'exclaustrà i procurà que també s’exclaustressin altres frares, fet que li valgué plets amb el bisbe de Barcelona i amb el governador de la Mitra

Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos