Resultats de la cerca

Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi

Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita

Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric

Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic 1752 Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del pla de beneficis de tota la diòcesi Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos…

El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…