Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
descalç | descalça
Cristianisme
Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.
Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança
conciliarisme
Cristianisme
Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa.
El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70
Josep Maria Balcells i Xuriach
Cristianisme
Escolapi.
Fou provincial dels escolapis de Catalunya 1978-85 i prepòsit general de la Congregació 1985-2003 Quan deixà aquest càrrec abandonà Roma i retornà a Catalunya, on dirigeix un ambiciós, per la magnitud, i innovador projecte d’Escola pels Pares que suposa un acompanyament integral per a les famílies des que els fills inicien el cicle escolar obligatori fins que l’acaben Aquesta actuació, basada en la pedagogia comunicativa-relacional, està concebuda per ser aplicada als vint collegis que els escolapis tenen a Catalunya Parallelament està impulsant un projecte de creació de…
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit…
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I…
luteranisme
Cristianisme
Conjunt doctrinal i moviment cristià que té l’origen en Martí Luter.
Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
Francesc Torralba i Roselló
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica…
Eduard Llanas i Jubero

Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…