Resultats de la cerca

Jesuïta 1825 És autor d’obres ascètiques i de devocionaris, molt difosos i que esdevingueren clàssics, com Mina riquíssima de gràcies e indulgències 1852, Áncora de salvación 1854, Ramillete espiritual 1879 i Tesoro del sacerdote 1861, moltes de les quals traduïdes a diverses llengües de les Filipines, on residí un quant temps

Bisbe d’Efes 1437, assistí, acompanyant l’emperador Joan VIII Paleòleg, al concili de Florència 1438-39, on fou el capdavanter de l’oposició a la unió amb Roma i no en signà el decret Visqué a Constantinoble els darrers anys de la seva vida És autor de molts tractats teològics, d’obres ascètiques i litúrgiques i de poesies És venerat com a sant per l’Església ortodoxa

Hereu d’un burgès honrat de Perpinyà, el 1599 fou ennoblit a les corts de Barcelona amb motiu del procés per l’assassinat del seu oncle Marc Antoni Forner, defensor de Salses Entrà a la companyia de Jesús 1605 i predicà per tot el Rosselló 1638-43 amb una clara intenció castellanitzadora Inquisidor del Sant Ofici per a la província del Rosselló, és autor de diverses obres ascètiques i manuals de pietat, com Epítome utilíssimo de la contricción, su declaración, motivos y medios para alcanzarla 1636

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859

Essent monjo, el seu germà Basili el Gran el féu bisbe de Nissa 371 Acusat de malversador, un sínode arià el destituí 376, i sofrí un exili de dos anys, fins a la mort de l’emperador Valent Assistí al concili I de Constantinoble 381 Temperament místic i admirador d’Orígenes, portà el platonisme al màxim desplegament cristià Amb Basili i Gregori de Nazianz forma el grup dels tres grans capadocis El concili II de Nicea li donà el títol de “Pare dels Pares”, però a l’Occident restà poc conegut fins a la seva redescoberta als temps moderns Ha deixat obres exegètiques, dogmàtiques, homilètiques i…

Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia…

El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…

Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials relacions amb…

Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial monàstic…

Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou…