Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
priscil·lianisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i ascètic iniciat per Priscil·lià.
A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient, amb idees…
Joan de Vallgornera i de Senesterra
Literatura
Cristianisme
Escriptor ascètic.
Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622
Climent Riera
Cristianisme
Monjo cartoixà i autor ascètic.
Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678 Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i la direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell Morí essent només diaca i se'l considerà venerable
Pelegrí de Mataró
Literatura
Periodisme
Cristianisme
Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista.
Ingressà a l’orde caputxí el 1894 Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua
Josep Reig i Estivill
Literatura
Cristianisme
Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic.
El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859
Rufí d’Aquileia
Cristianisme
Teòleg i historiador de l’Església.
Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà també la…
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta Bibliografia Riquer…
,
judeocristianisme
Cristianisme
Corrent doctrinal i pràctica del primitiu cristianisme que sostenia la necessitat per a tot cristià d’observar la llei mosaica.
Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i servaven l’…
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Cristianisme
Monjo reformador.
Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició a l’activitat…
descalç | descalça
Cristianisme
Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.
Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança