Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
privilegi sabatí
Cristianisme
Privilegi que, segons una tradició, la Mare de Déu atorgà a l’orde carmelità d’alliberar-los del purgatori el dissabte següent a llur mort.
Basat en la suposada butlla sabatina de Joan XXII, que fou criticada sobretot pel bollandista Daniel van Papenbroeck 1628-1714, el privilegi fou successivament confirmat fins a Pius XI 1922
processió
Cristianisme
En la doctrina trinitària (la Trinitat), acció per la qual l’Esperit Sant procedeix del Pare i, doncs, atribut que distingeix l’Esperit Sant de les altres dues Persones (el Pare i el Fill).
Basat en l’evangeli de Joan, l’atribut forma part del símbol nicenoconstantinopolità i fou desenvolupat pels pares capadocians A l’Occident hom afegí que l’Esperit Sant procedeix igualment del Fill filioque
Juan Pablo Bonet
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog.
Precursor en l’educació dels sordmuts Escriví Reducción de las letras y arte para enseñar a hablar a los mudos 1620, on exposa un mètode basat en la lectura labial, d’ús actual
Luigi Sturzo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic sicilià.
Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador…
Felip Puigserver
Cristianisme
Dominicà (1759).
Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes 1815 intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti…
Giovanni Botero
Economia
Història
Cristianisme
Economista, polític i sacerdot italià.
Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans,…
socinianisme
Cristianisme
Moviment ideologicoreligiós elaborat per Lelio i Fausto Socini
.
Basat en les tradicions de l’humanisme i de la filosofia italiana del Renaixement, hi conflueixen l’antitrinitarisme de Miquel Servet, l'anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme Nega els sagraments La salvació no ve del sacrifici de Jesucrist acceptat pel Pare, sinó de la imitació de Jesús per l’esforç ètic Esforç i obediència que porten l’home al veritable coneixement de Déu unitari unitarisme i de Jesús, home divinitzat, que garanteix la resurrecció dels homes que imitin la seva vida El rigorisme moral i la solidaritat evangèlica completa no eren obstacle…
Guillem Caçador
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…
ars moriendi
Cristianisme
Títol genèric d’alguns opuscles ascètics apareguts al final de l’edat mitjana, els quals contenien exhortacions, pregàries i il·lustracions per a preparar a ben morir.
Es convertí en una mena de gènere literati didacticodevocional destinat a laics i clergues, que influí en Dionís el Cartoixà i en Erasme Són coneguts, entre d’altres, els de Jean de Gerson, Nicolau de Dinkelsbühl, Thomas Peunter El més famós és l’imprès a Alemanya cap al 1465, basat en un llibre holandès de cap al 1450 Londres, British Museum o en un conjunt de gravats, conservats a Oxford i signats pel mestre ES Tingué una gran difusió i és particularment interessant per les xilografies que l’illustren Amb el títol d' art de ben morir circulaven en català, durant la baixa edat…