Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pedro de Urbina y Montoya
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63
Mateo Múgica
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Bisbe de Vitòria des del 1928, fou expulsat de l’Estat espanyol 1931 perquè conspirà contra el règim republicà, però tornà poc després Feu costat de bon principi a l’aixecament del 18 de juliol, però hagué d’anar-se’n octubre del 1936 perquè simpatitzava amb el nacionalisme basc No signà la carta collectiva de l’episcopat espanyol d’adhesió al general Franco juliol del 1937
José María Cirarda Lachiondo
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament amb el bisbe…
José María Setién Alberro
Cristianisme
Bisbe basc.
Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació, donà lloc a…
Pierre Lartzabal
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot basc.
A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII
Pedro Arrupe y Gondra
Cristianisme
Jesuïta basc.
L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981
Gaspar Astete
Cristianisme
Jesuïta.
És autor d’un dels més coneguts catecismes, la primera edició del qual fou publicada el 1607 Al s XIX fou traduït al català, al basc, a l’italià i a llengües filipines tagàlog, pampanga, bisaia
Manuel Abad y Lasierra
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador aragonès.
Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars…
José de Anchieta
Educació
Cristianisme
Jesuïta missioner, civilitzador i pedagog.
D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de…
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha hagut deu…