Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…
Jan van Ruysbroek
Cristianisme
Místic flamenc.
Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi original i…
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
Michael Baius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb el qual és conegut Michel de Bay, teòleg flamenc, professor de la Universitat de Lovaina i director del Col·legi Standonk.
És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví una sèrie d’…
Étienne Tempier
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme
Désiré Mercier
Cristianisme
Eclesiàstic belga.
Sacerdot 1874 i professor a Lovaina 1882, fundà l’Institut Superior de Filosofia 1889 i la Revue Néoscolastique 1894 Entusiasta del neotomisme Cours de Philosophie , 1892-94, combaté el cientisme i el Modernisme Arquebisbe de Malines 1906 i cardenal 1907, durant la Primera Guerra Mundial lluità contra l’ocupació alemanya i, amb lord Halifax, organitzà les converses de Malines 1921-25 per a la unió de les esglésies Publicà unes influents Oeuvres pastorales en 7 volums 1911-29
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…