Resultats de la cerca

El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus

D’origen antioquí, tingué després com a centre important Edessa S'estengué a través de l’església caldea per Mesopotàmia i Pèrsia actualment perdura sobretot a l’Iraq i a Síria i arribà fins a la Xina i l’Índia, on encara subsisteix ritu malabar De tots els ritus orientals és el que té un caràcter més simple i arcaic, així com un esperit fortament bíblic

Classificat com a variant del ritu siríac o antioquè, presenta punts de contacte amb el ritu caldeu, encara no explicats suficientment

Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita

Fortament llatinitzat durant la dominació portuguesa, sobretot amb el sínode de Diamper 1599, fou prohibit per Roma al s XVIII i no ha estat restaurat i depurat fins al s XX

Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues…

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…