Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Joan XIII
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (965-972).
Elegit per designació dels legats imperials, topà amb el poble romà i fou expulsat Per a tornar a entrar a Roma li calgué el suport de les tropes d’Otó I
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic
Gabriel Sabater
Cristianisme
Abat de Sant Feliu de Guíxols.
Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…
Joan Francesc de Saunhac-Belcastel
Cristianisme
Primer bisbe d’Elna, després de la restauració posterior a la Revolució Francesa.
Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna 1817 El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823 Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució 1825 i inicià la construcció del seminari 1826 Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor 1839 i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà…
apologètica
Cristianisme
Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.
Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…
Lluís Sanç i Manegat
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20).
Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava a exercir…
missió
Cristianisme
Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…