Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Muhammad ibn Ismā’il Darazī
Cristianisme
Predicador turc.
Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria
Senior
Cristianisme
Bisbe de Saragossa (855-d 863).
Només se'n sap que s’apropià el cor de sant Vicenç màrtir, portat de València el 855 per Audald, monjo de Conques i després de Castres, i que l’hagué de restituir, a causa de l’interès que hi posà el comte Salomó de Cerdanya, el 863/864 L’autoritat del bisbe es trobava aleshores a mercè del califa de Còrdova a través del valí de Saragossa Al seu temps consta que l’església de Santa Maria era la principal de la ciutat
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
Gotmar
Cristianisme
Cronista eclesiàstic, monjo, bisbe de Girona (943-951) i abat de Sant Cugat del Vallès.
Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…