Resultats de la cerca

Franciscana Missionera de Maria resident a Sant Vicenç dels Horts, es doctorà en filologia semítica per la Universitat de Barcelona Especialitzada en la cultura àrab i en l’islam, amplià estudis a la Universitat de la Sorbona de París, on obtingué el certificat d’àrab literari Entre els anys 1970 i 1977 fou adjunta a la càtedra d’àrab i professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona Parallelament, des dels anys seixanta desenvolupà l’associació  Bayt al-Thaqafa ‘Casa de la Cultura’, de la qual fou directora, consolidada a partir del 1974 Amb seu a Barcelona i a Sant…

Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig

Deixeble de Melchor Cano i de Pedro de Sotomayor, fou comentarista de Tomàs d’Aquino i professor de teologia a Alcalá, a Valladolid i a Salamanca Fou confessor de santa Teresa d’Àvila S'encarà amb el molinisme, sobretot amb les seves opinions sobre la premoció física i la gràcia, segons les quals Déu impelleix infalliblement la voluntat humana a passar a l’acte lliure Tingué una participació destacada en la controvèrsia de auxiliis entre dominicans i jesuïtes Escriví nombroses obres filosòfiques i teològiques, algunes de les quals encara inèdites

Addicte a Felip IV de Castella, s’oposà activament a la revolta de Catalunya del 1640 perseguit, però, es refugià a Barbastre

Batlle de Zamora, en esclatar la revolta dels comuneros es decantà pels reialistes, i fou derrotat a Segòvia per Bravo, Padilla i Zapata Ordenà d’incendiar la ciutat de Medina del Campo 1520, i això comportà la seva destitució Restaurat en els seus càrrecs per Carles I, actuà de jutge en el procés del bisbe Acuña, el qual féu executar 1526

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos…

El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…

Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en …