Resultats de la cerca

Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels…

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

Possiblement fill del vescomte Pere III de Vilamur Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell 1194-95 i canonge sagristà d’Urgell 1196-99 Fou elegit bisbe el 1199 Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia s VII-IX, gregoriana i augustiniana s XI i la secularització del 1592 A partir del s IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del s V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del s V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes inspirades, sens dubte, per…

Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà

El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses

El títol, bé que ja existia probablement al segle s V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet…

La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals…