Resultats de la cerca

Establert a Venècia, es dedicà a la fabricació de canons, i s’especialitzà en la fosa de canons de bronze, per la qual cosa hom li ha atribuït erròniament la invenció de la pólvora de canó

Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics

Mestre de l’emperador Conrad II, és autor d’una collecció de cànons Decretum Brocardum que passà a la collecció de Gracià

Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals

Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria 1639-41 i d’Osca 1641-54 Publicà escrits jurídics

Estudià a València i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons De nou a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola Publicà diverses pastorals

Fou imposat per Teodoric i acceptat per la clerecia romana Condemnà el semipelagianisme en una carta adreçada als concilis de Valença 528 i d’Aurenja 529, que aquest darrer convertí en cànons La seva festa se celebra el 24 d'abril

Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…

Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421 El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sotsdiaca Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí