Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
consistori
Cristianisme
Consell solemne de cardenals i altres dignitaris pontificis presidits pel papa.
A partir del s XI, en augmentar les atribucions del collegi cardenalici, el consistori se celebrava molt sovint, desplaçant la influència de l’antic presbiteri i dels sínodes romans Però a mesura que les congregacions de cardenals s’anaren transformant en les actuals congregacions de la cúria, el consistori es convertí en cerimònia formulària, en la qual hom proclama el nomenament de bisbes, arquebisbes i cardenals i decideix oficialment les canonitzacions El consistori sol tenir una part pública, en què són admesos els laics, una de semipública, amb assistència dels bisbes, i una de …
conclave
Cristianisme
Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
El conclave, amb clausura estricta i altres prescripcions molt rigoroses, fou instituït per Gregori X constitució Ubi periculum , 1274, per tal d’evitar l’excessiva duració de les eleccions la seva havia durat divuit mesos Successius retocs en modificaren el reglament El darrer fou promulgat per Pau VI el 1975 Des del 1996 l’elecció del papa segueix les normes de la constitució apostòlica Universi dominici gregis , de Joan Pau II42, que flexibilitzen les condicions de la clausura dels cardenals i estableixen com a única forma d’elecció l’escrutini secret, abolint les eleccions…
col·legi cardenalici
Cristianisme
Cos de cardenals de l’Església catòlica.
Els seus membres són assessors i consellers del Papa cardenal
suburbicari | suburbicària
Cristianisme
Dit de cadascuna de les diòcesis que formen la província eclesiàstica de Roma: Albano, Frascati (Túsculum), Òstia, Palestrina, Porto i Santa Rufina, Sabina i Poggio Mirteto i Velletri.
Són regides per cardenals bisbes que formaven l’ordre dels bisbes del sacre collegi cardenalici
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol que hom donava als sants, als reis, als prínceps i a altres persones de categoria social elevada.
Modernament poden ésser tractats de monsenyor els prelats, des dels patriarques als abats, excepte els cardenals
Benet X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Mincio
en esdevenir papa (1058-59).
Elegit pel partit antigermànic, la seva elecció no fou reconeguda per sant Pere Damià ni per la majoria dels cardenals, que el deposaren el 1059 per això sovint no és considerat legítim
Ximeno Dahe
Cristianisme
Cardenal.
Ardiaca de Benasc, fou un dels quatre cardenals creats 1422 per Benet XIII a fi d’assegurar la seva successió A la mort de Benet XIII, participà en l’elecció de Gil Sanxis Munyós Climent VIII
solideu
Indumentària
Cristianisme
Casquet de seda que usen els eclesiàstics.
No anterior al s XIV, cobria l’antiga tonsura Insòlita la camaura, el papa el porta de color blanc, els cardenals vermell, els bisbes i alguns eclesiàstics que en tenen privilegi, morat, i negre els altres clergues
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…