Resultats de la cerca

S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803

Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg

Dant, a la Divina Comèdia , en féu el primer cercle de l’infern i hi situà els grans esperits de l’antiguitat

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…

Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícia d’obres sortides de les seves premses el 1501 Cobles de Bernat Estrús , 1502 Passió en llatí i 1505 citacions de literatura popular Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa, el jove

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Després d’una brillant carrera eclesiàstica a la cort de Climent VII, començà, vers el 1540, de freqüentar el cercle reformador de Juan de Valdés a Nàpols i acceptà la doctrina luterana de la justificació per la fe però repudià el cisma Exiliat a París, aprofità la tolerància de Pius IV per a tornar a Roma 1559 Perseguit per la inquisició el 1566, fou traït per Cosme I a Florència, empresonat i decapitat a Roma

Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V…