Resultats de la cerca

Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Arrela en el positivisme lògic de Wittgenstein una proposició només diu el que és verificable i en la teologia dialèctica protestant la religiositat natural no té valor només en té la revelació cristiana Accepta el fet que la civilització moderna prescindeix de tota referència a Déu, àdhuc en els camps més afins a la religió, com la moralitat Però afirma que el cristianisme, seguint Jesús de Natzaret, pot influir en el món actual comprometent-se en la lluita per la llibertat de l’home, car l’únic llenguatge que entén l’home d’avui és el de la política Ha estat una de les bases…

Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro  Madrid, Mirador ,  La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…