Resultats de la cerca

És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra

Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de…

Els acemetes eren anomenats així ‘que no dormen’ perquè la comunitat pregava ininterrompudament durant totes les hores del dia i de la nit, pel fet que la meitat reposava mentre l’altra meitat feia oració

Deriva del començament d’una de les oracions, Absolve , en la qual hom prega a Déu que absolgui llurs ànimes de qualsevol pecat

Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant…

Els calvaris eren installats en esglésies o cases particulars, i eren visitats pel públic Sobresortiren a Barcelona els construïts per Ramon Amadeu s XVIII, Domènec Talarn s XIX i Miquel Tusquelles començament del s XX, i a Mallorca, els de Pere Joan Riera s XIX

Hi ha diversos instituts fundats dins l’Església Catòlica amb aquesta finalitat El més antic sembla ésser el format pels Germans de la Mort, fundat al començament del s XIII a Hongria, a Àustria i a Polònia al final del mateix segle adoptaren la regla augustiniana i s’escamparen arreu d’Europa

El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les característiques del …