Resultats de la cerca

Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’aquiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160 Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa

Elegit pel clergat, fou confirmada la seva elecció en un concili de Narbona 947 Consagrà l’església de Cuixà 953, que aleshores s’iniciava com a gran monestir Augmentà molt el patrimoni de la seva catedral amb importants llegats que rebé els anys 959 i 960

Basada en la regla benedictina, aquesta congregació fou fundada el 1313 per Bernardo Tolomei i confirmada per Climent VI Exercí una gran influència en els monestirs del s XIV, fins al punt que els olivetans foren invitats a Montecassino i a Subiaco per fer-hi reflorir l’observança regular Actualment els monestirs olivetans formen part de la confederació benedictina

Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat

Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques…

Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels impulsors de la…

Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de  Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497  Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer  Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està…

En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del segle IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del segle X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La…

El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…

En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…